Impacte Covid-19 en el DEL

Bon dia companyes i companys! Espero que estigueu tots/es bé!

Obro aquest fil al fòrum de la comunitat per recollir totes les reflexions, comentaris i idees que vulgueu aportar sobre què ens tocarà reforçar i incorporar als observatoris socioeconòmics locals quan tornem a la normalitat. Segurament això voldrà dir adaptar els plans de treball i productes que ja feu, perquè les prioritats evidentment han variat.

De ben segur que si ja érem necessaris i útils fins ara, a partir d’ara encara ho serem més!

Sense l’ànim de ser exhaustiu i sabent que la majoria de vosaltres ja ho feu, apunto algunes de les tasques que segurament s’hauran de reforçar:

-Mesurar i monitoritzar l’impacte de la pandèmia sobre les economies locals: Mercat de treball (atur, contractació, afiliació a la SS en tots els règims, ERTOS, EROS, etc.); Teixit productiu i estructura empresarial (centres de cotització, registre mercantil, economia social i solidària, tercer sector, censos empresarials, etc.); Impacte en el turisme; Impacte en la renda i augment de la desigualtat i la pobresa; Augment i cobertura de les prestacions per desocupació; Augment i cobertura dels serveis i prestacions socials; Impacte en el mercat de l’habitatge, Impacte en la salut; Impacte en l’educació, etc.

-Mesurar l’impacte de tots aquests àmbits entre els col·lectius més sensibles (dones, joves, majors de 45 anys, immigrants).

Tasques noves:

-Mesurar la destrucció d’ocupació actual i el risc de destrucció futura en cadascuna de les activitats i ocupacions (empreses i llocs de treball afectats). Especialment l’impacte en els sectors productius més rellevants de cada economia local.

Aquesta entenc que serà una de les preguntes clau que haurem de donar resposta de manera permanent en el futur immediat.

-Aportar coneixement per redefinir línies estratègiques/accions dels plans estratègics, plans directors, etc. vigents. De ben segur, variaran les prioritats de molts d’aquests plans.

-Aportar coneixement per fonamentar les diferents mesures de xoc que de ben segur s’implantaran a escala local.

El que us proposo és el següent:

-Compartiu en aquest fòrum tot allò que creieu que hem de fer a partir d’ara o que farem en un futur immediat. Qualsevol aportació és benvinguda!

-Compartiu en aquest fòrum articles i estudis que creieu seguin d’interès.

-Un cop tornats als llocs de treball farem una reunió extraordinària per consensuar possibles grups de treball i línies de treball compartides.

Darrera resposta: Xavier Muñoz Torrent 08/04/2020 - 19:15
2
Etiquetes:
Covid-19, coronovirus
1
Temes:
General

89 comentaris

Canals, Pep

Llisto alguns articles del darrer butlletí de CaixaBank Research.

-Mesures econòmiques per contrarestar l’impacte de la COVID-19 a Espanya

-La crisi de la COVID-19 s’ha d’escriure amb V

-Video

Algunes dades que preveu aquesta font:

Caiguda del PIB del 10% el primer semestre, i posterior recuperació el segon trimestre. Així, pel 2020 la caiguda del PIB pot oscil·lar entre un -3,6%, si les mesures de confinament i d'aturada de l'activitat duren poc; i un -7% si les mesures de confinament i d'aturada de l'activitat duren més. Pel 2021 el PIB pot creixer un 5,5%. Totes aquestes dades però, estan calculades en un escenari de gran incertesa.

Muñoz Torrent, Xavier

Hola,

No sé si heu vist la publicació extraordinària (i provisional) que ha publicat el Departament de Treball sobre ERTOs (surten dades a nivell comarcal) des de 22/03 fins avui. Us passo l'enllaç:

http://observatoritreball.gencat.cat/web/.content/generic/documents/treb...

Salut! Xavier

Cunillera, Montserrat

Ho he vist aquest matí!

Seria genial de poder-ho tenir per municipis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Reverté, Gerard

Hola Montse, aquesta és la resposta del Departament de Treball a la meva petició oficial dels ERTO per a Mataró:

"Benvolgut,

Atesa la informació disponible relativa a les empreses que presenten expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per fer front a l'impacte econòmic i social de la pandèmia per COVID-19, en aquests moments l'Observatori del Treball i Model Productiu publica l'evolució diària dels expedients registrats i de les persones treballadores afectades a Catalunya, per tipus d'expedient. També inclou informació per territori d'acord amb el domicili de la raó social de l'empresa (fins a comarca) i per activitat econòmica (fins a divisió econòmica). http://observatoritreball.gencat.cat/ca/ambits_tematics/relacions_labora...

Conforme finalitzi la tramitació dels expedients (i pel que fa als resolts autoritzats i als comunicats no desistits), procedirem, tan aviat com sigui possible, a actualitzar en el web de l'Observatori del Treball i Model Productiu la informació de l'estadística mensual de regulació d'ocupació i la consulta interactiva corresponent.

Observatori del Treball i Model Productiu

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies"

Per tant ens haurem d'esperar a tenir les dades d'expedients de regulació d'ocupació. Jo també les he demanat al SEPE, però no hi confio gaire, bàsicament perquè crec que estan colapsadíssims.

Gabriel, Anna

Ara ho acabo de veure!!!  Gràcies Xavier

Em podeu ajudar amb això?? 

Dades d’ autònosm que s’ han donat de baixa que aPq també seria interessant de verue on podem treure les baixes d’ autònoms ... si mirem comtpes de cotització jo crec que hi havia unes dades a un lloc de seguretat social... ara no ho trobo!!! 

Ens agradaria també poder saber els autònoms que s'han donat de bbaixa al Moiane`s

Graciesss

Muñoz Torrent, Xavier

Bona tarda,

Nació Digital acaba de publicar un mapa interactiu amb les dades comarcals que sortien en la referència que us enviava ahir. Vegeu https://www.naciodigital.cat/noticia/200122/mapa/quants/treballadors/afectats/erto/teva/comarca. Inclou també els EROs generats per una causa diferent al Covid-19 i el percentatge d'afectació en relació al total d'afiliats a la SS.

Salut! Xavier

Reverté, Gerard

Bon dia, algú sap que ha passat amb les dades demandants d'ocupació ocupats? En teoria els ERTO haurien d'estar registrats com a demandants d'ocupació ocupats, però la xifra de demandants d'ocupació ni s'apropa a les xifres d'ERTO que surten publicades als mitjans. Algú sap on poden ser les xifres de treballadors d'ERTO?

Consegal i Coderch, Alícia

Bon dia a tothom. Jo m'he tirat a la piscina. A les demandes d'ocupació hi he restat l'atur registrat, així tenim les demandes de persones no aturades. He mirat l'evolució de les variacions mensuals 2006-2020 i en els dos únics anys en què hi ha increment és al 2009 (crisi econòmica) i  al 2020, cos a que atribueixo a l'impacte del confinament obligat per la COVID-19. Parlo del Maresme. I també ho he fet per les variacions anuals; increments en els anys de crisi i en el 2020, i en alguns altres anys atribuïbles al degoteig d'ERO que segueix havent-hi a la comarca. No sé...no em sembla tan fora de lloc. (segueixo sense poder saltar de línia). Quant al tema de les afiliacions que algú comenta, a mi m'ha arribat que sí que es veurà en les afiliacions del març peruqè les persones en ERTE no surten com a afiliades...

Pérez, Rubén

Pot ser que molts ERTO no estiguin encara autoritzats/tramitats/mecanitzats com per ubicar d'ofici a les persones com a demandants?

Ja que aquesta inscripció no és personal, la web del SEPE ho diu: Las personas afectadas por ERTEs no tienen que presentar solicitud de prestación por desempleo. Su empresa se encargará de hacerlo cuando esté aprobado el ERTE. Si usted está afectado por un ERTE, NO presente solicitud, ni solicite cita previa.

De les dades de l'Observatori del Treball d'aquest mes es dedueix que les dades de demandants d'ocupació han crescut sobretot per la via de: "atur registrat (especialment provinents d'ETT, menjar i begudes i comerç)" i "resta de demandants (amb disponibilitat limitada + ocupats)".

Entenc per un tema de xifres que el creixement dels demandants ocupats (on s'encabirien les persones afectades per ERTO) encara no reflexteix tots els ERTO presentats. Previsiblement creixeran el mes que ve quan es tramitin o mecanitzin i apareguin a l'estadística?? Jo el que veig és que el que apareix a molts mitjans són dades obtingudes de preguntes a càrrecs oficials, no de cap estadística elaborada, que potser triga algun període més en aparèixer. 

Si hi ha algun altre factor el desconec.

https://twitter.com/Raulsees/status/1245973764954824706

https://twitter.com/Raulsees/status/1245687273510887424

Pardo Grau, Carlos

Bon dia. En els DENOs segur que no hi són. Haurien d'estar a la resta de Demandants d'ocupació. En el cas de Barberà per exemple mentre l'atur ha pujat en 112 persones, els DENOs han pujat en 117, però el conjunt de Demandants d'ocupació en 255. PErò diria que no tenim el desglossament de la resta de demandants que no són DENOs, amb el que no sabem en quina mesura són ERTOs, o els altres demandants exclossos de l'Atur registrat segons l'Ordre Ministerial de 11 de Març del 1985.

D'altra banda, tot l'augment d'atur de març al municipi ha estat en els Serveis i res a Indústria. No ho he comprovat en altrs municipis. Us heu trobat amb quelcom semblant ?

Carlos 

Pardo Grau, Carlos

Hola, en una recerca ràpida, no sé si és correcte, en els DONOs - Demandants d'ocupació no ocupats estan inclosos:

.Demandants d’ocupació menys 3 mesos
.Demandants d’ocupació jornada < 20 hores setmana
.Estudiants < 25 anys o >25 anys si demanen una 1a ocupació
.Demandants de serveis previs a l’ocupació
.Demandants amb alta especial SS* o perceptors de subsidi agrari (*aquests són els "prejubilats" que cotitzen de forma complementària fins arribar a l'edat de jubilació, diria que no són ERTOs).

Si és així, doncs, els ERTOs haurien d'estar en la resta de col·lectius del total de Demandants d'ocupació que comentava abans.

Salut,

Carlos  

Triay, Roser

Bones Gerard,

Pel que he llegit no s'inclouen en cap de les estadístiques perquè segueixen comptant com afiliats, ja que el seu contracte segueix vigent (tot i poder cobrar la prestació d'atur), i tampoc són demanants d'una ocupació, simplement estan en "suspensió" fins que es tornin a "incorporar" els que ho facin (llavors si finalment els acomiaden, ja passaran a comptar) . Entenc que els demants d'ocupació "ocupats" que surten, són població ocupada que efectivament s'ha inscrit per buscar una altra feina vient que la situació del seu sector estar malament. 

És el que he deduït llegit la informació publicada al SEPE.

Si algú té un coneixement més directe, segurament ens ajudarà. 

Reverté, Gerard

Hola, avui Sant Google ha publicat aquest informes de mobilitat per països (i regions dins de cada país) utilitzant les dades que alguns els hi donem permis a utilitzar: https://www.google.com/covid19/mobility/

Més preocupant (però reconec que alhora a mi també em resulta fascinant) és el que fa aquesta gent: https://www.tectonix.com/index.html. Al Twitter trobareu alguns vídeos del que fan aquesta gent: https://twitter.com/TectonixGEO. El secret estadístic "a prendre..."

Canals, Pep
Brutal!! En un minut veus com es mou la gent, i en aquest cas els potencials portadors del virus. Ben utilitzades aquestes eines de rastreig i visualització són un salt endavant, i a temps real. Pel que fa a la privacitat davant de la pregunta de la periodista, el CEO de l'empresa respon que garanteixen l'anonimat dels propietaris dels mòbils, que tracten dades anonimitzades i que els seus partners (operadores) només utilitzen dades de mòbils els propietaris dels quals han consentit cedir-les. Sempre és complicat saber on acaba la privacitat, sovint ni en som conscients quan acceptem segons quines clàusules dela contractes. En tot cas, l'ús que en fan, de dades agregades, em sembla pertinent i ajuda a la prensa de decisions.
Muñoz Torrent, Xavier

Pep,

Et refereixes al mapa que publica la Generalitat sobre les persones que han respost al qüestionari sobre potencialitat d'estar afectats pel Covid-19 (STOP Covid-19)? També resulta, com a minim il.lustratiu del què està passant...

Canals, Pep

No. Em referia al projecte que va enviar el Gerard https://www.tectonix.com/index.html sobre monitorització i visualització de dades mòbils. Presenten un exercici d'anàlisi de dades de mòbils (tracking) en què mostren, en el mapa, d'on prové i on es dirigeix (és a dir on resideixen) un conjunt d'individus que es troben en una platja de Florida durant uns dies de festa del mes passat. En un minut de vídeo obtens una panoràmica de la mobilitat d'aquesta població en aquell període determinat. També tenen un altre exercici centrat a la ciutat de Nova York, també de fa pocs dies. En ambdós casos mostren com no s'estava complint la recomanació de confinament, de reduir la mobilitat no obligada i de mantenir el distanciament social.

De totes maneres aquest tipus d'anàlisi, a l'engròs, sembla que també ens ha arribat. Fa uns mesos, l'INE, ja va fer un estudi pilot dins de l'estadística experimental. Vegeu aquesta notícia:

El Govern central controlarà més de 40 milions de mòbils espanyols per estudiar la mobilitat durant la crisi del coronavirus. La Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial ha impulsat, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un estudi de mobilitat denominat DataCOVID, a través del qual analitzarà dades «anònimes i agregades» de desplaçaments de la població mentre duri l’emergència sanitària pel coronavirus, i durant el temps necessari fins que es restableixi la normalitat, per contribuir així a «una presa de decisions més eficient basada en les dades». 

L’estudi cobrirà tot el territori nacional, amb la divisió d’Espanya en unes 3.200 àrees de mobilitat, que identifiquen agrupacions de població d’entre 5.000 i 50.000 habitants. Així, les dades de posició analitzades permetran tenir una mostra més de 40 milions de telèfons mòbils a tot Espanya. El responsable del tractament d’aquestes dades serà l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb el qual les operadores de telecomunicacions ja van col·laborar l’any passat en l’elaboració d’un estudi sobre mobilitat a partir de dades obtingudes dels telèfons mòbils.

Canals, Pep

Bon divendres amigues i amics,

Enllaço aquest article de Vilaweb d'avui en què es fa un breu repàs a les dades d'atur, afiliació i ERTOs presentades ahir pel govern espanyol i llença alguns dubtes sobre aquestes. Com sempre, i sabem sobradament, les dades poden dir moltes coses, segons com les presentem. Parafrasejant el títol de l'obra de l'il·lustre geògraf Yves Lacoste*, l'estadística és una arma per a la guerra. Mireu si no les dades d'atur que el govern andalús ha presentat en què hi ha sumat els treballadors/es afectats/des per ERTOs!. D'aquesta manera l'increment mensual d'atur a Andalusia és d'un 17,2% (recordem que a Catalunya és un 5,5%), i l'atur andalús aplega el 48% de l'atur registrat a l'Estat! Ei, que no és cap broma, que aquestes dades han estades recollides per l'estadística del SEPE i per les agències de premsa i difoses pels mitjans de comunicació.

Tots sabem que molts/es dels treballadors/es dels ERTOs passaran a ser aturats/des d'aquí a pocs mesos, però si la decisió és no incloure'ls ara a les llistes de l'atur, perquè formalment no hi han de ser, aquest tipus d'operacions no ajuden a tenir una xifra real de l'impacte de la crisi, més aviat la desvirtuen.

Europa Press: Andalucía se acerca al millón de parados por el coronavirus tras concentrar el 45,8% de la subida en marzo en España

Cadena SER: Sevilla encabeza la subida nacional del paro en marzo por el coronavirus

TVE

SEPE

*La geografia, una arma per a la guerra. Difícil de trobar però una petita joia.

Canals, Pep

Un 5,8% d'increment d'atur (16.708) a la demarcació de Barcelona i un 5,5% (21.833) a Catalunya; i uns 140.000 afiliats menys a Catalunya, 100.000 a la demarcació de Barcelona. Moltes d'aquestes baixes són de contractes temporals amb condicions precàries. No està mal!

Caldrà veure l'increment durant l'abril, degut tant a la destrucció d'ocupació per extinció de contractes i acomiadaments (quan s'hagin eliminat els impediments per fer acomiadaments vigents en el RD), com per l'evolució dels ERTOs, molts d'ells segurament finalitzaran en atur. Recordem que fins a la data hi ha uns 500.000 treballadors/es a Catalunya inclosos en ERTOs!

En paral·lel un tema a tenir en compte és el dels aturats que en un escenari de no covid haurien estat contractats durant el mes de març, però que ara no s'ha produït (especialment en el sector turístic). Aquestes són persones que no poden gaudir de les ajudes del RD destinades a ocupats! Molts d'aquests aturats, a més, no disposen de cap tipus de subsidi. També a considerar la inversa, el cas dels ocupats (especialment temporals) que haurien finalitzat el contracte durant el març o l'abril en un escenari de no covid i que ara estan inclosos en els ERTOs. Aquestes persones amb tota probabilitat acabaran en atur quan vagin finalitzant els ERTOs.

En aquest sentit, us recomano que llegiu aquest article del FEDEA que incorpora aquesta perspectiva dinàmica de transició potencial a l'ocupació dels aturats.

Muñoz Torrent, Xavier

Això és només el primer lliurement. L'impacte fort no el veurem fins a les dades d'abril (i maig), efectivament. Ens falta conèixer, a nivell local, la repercussió sobre els registres d'empreses, assalariats i autònoms (ERTOs a banda, que poden suposar tranquil.lament el doble d'afectats)... 

Reverté, Gerard

ATENCIÓ AL CÀLCUL DE LA TAXA D'ATUR REGISTRAL!!!

Els que feu com jo, i utilitzeu la dada d'ocupats registrats de desembre de 2019 per calcular la població activa del mes de març de 2020, heu de tenir present que si bé la taxa d'atur registral us creixerà, aquest creixement serà aproximadament mig punt inferior al que acabarà publicant en unes setmanes el Departament de Treball.

El fet que l'ocupació caigui al mes de març, implica una davallada de la població activa registrada que utilitzem per calcular la taxa d'atur registral, i això vol dir que la taxa d'atur que publicarà el Departament serà clarament més alta que la que puguem publicar nosaltres ara.

Triay, Roser

Bones Gerard,

Fas bé de recordar-ho. En aquest cas fins que no tinguem les dades d'ocupats registrats 31 de març, qualsevol taxa que poguem donar quedarà molt desajustada. En el nostre cas, havíem decidit de moment no incloure-la. 

Pardo Grau, Carlos

Hola,

en el nostre cas fem habitualment aquest exercici d'avançar una estimació de la taxa d'atur registral amb la "població activa" del trimestre anterior. Com dieu, ara no serà d'una dècima la diferència.

En tot cas preferim fer una estimació afegida. Per exemple contrastar la taxa que ens surt si s'hagués mantingut la població activa, amb la que hi havia en trimestres anteriors quan la xifra d'atur era similar a la d'aquest març.

En el nostre cas preferim fer estimacions (és la nostra tasca) amb un criteri X, i dir que és una estimació, i fins i tot dir un interval de taxes, i tibar d'aquesta taxa fins que surti la taxa oficial (que no deixa de ser una estimació) que no fer-ho per por a equivocar-nos de dues dècimes.

En tot cas si ens equivoquem sempre podem dir allò de "Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir". Funciona.

Salutacions 

Canals, Pep

Més enllaços d'interès:

Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA)

Guía práctica para evaluar los efectos sobre el empleo de la crisis del COVID–19 y el Plan de Choque Económico

Idescat

Casos confirmats de COVID-19, defuncions i altes hospitalàries

Dades diàries i acumulades per a Catalunya i l'Estat.

Generalitat de Catalunya
Explotació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Ja el coneixem. Mapa interactiu de casos positius, Anàlisi de les darreres dades, i Mapa de casos STOP COVID 19

Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària

Nou butlletí amb informacions i recursos que, tant administracions públiques com el mateix àmbit, estan generant per fer front a l’actual emergència.

New Economic Foundation (NEF)

Apartat sobre el coronavirus

The Transnational Institute (TNI) 

Coronavirus: the need for a progressive internationalist response

Herrero, Maria

https://neweconomics.org/2020/03/the-coronavirus-bailout

The third phase, which is hard even to contemplate at this moment, is recovery. While this does feel a long way off, the limited capacity of the NHS to respond to tens of thousands of critical coronavirus patients is teaching those who imposed austerity in the past crisis a hard lesson. Keeping the fiscal taps turned on as people emerge from their homes and the economy is taken off life support will be critical, with a green investment-led stimulus, boosted public services and sustained generosity in welfare. Inflation of course is a risk, but as economist Jim O’Neill has pointed out, right now that seems like a good problem to have.

Muñoz Torrent, Xavier

Pep,

Sembla que al web de l'AQuAS han eliminat l'apartat amb les dades per municipi, que resultava molt interessant per seguir localment la incidència de la pandèmia. Han quedat les ABS en relació al mapa. Deuen pensar que la informació no és fiable?

Canals, Pep

Podria ser Xavi. De totes maneres l'enginyer de software Isaac Besora @ibesora ha escrapejat dades del web de la Generalitat:

-Set de dades escrapejades.

-Mapa de casos confirmats de Covid-19 a Catalunya, municipi per municipi.

-Vídeo expansió coronavirus municipi a municipi.

Muñoz Torrent, Xavier

Es confirma que han eliminat (almenys avui) l'apartat on es podien baixar de dades municpals. Les dades emprades per fer el mapa d'en Besora són les d'ahir... Fins aquí també hem arribat, però no puc entendre la censura per al nivell local (també que no serveixin les dades per edat i sexe).

Álamo, Sandra

Xavier, sospito que han eliminat les dades per municipis de l'aplicatiu perquè n'hi havia que no eren correctes. Pot ser ?

M'he descarregat les dades des del portal de dades obertes i he comprovat que a Osona hi ha municipis, com Vic, on el nombre de casos positius són molt superiors dels que es publicaven a l'app. 

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Salut/Registre-de-test-de-COV...

Muñoz Torrent, Xavier

Exacte. A l'open data en surten molts més que a la pàgina. 

Triay, Roser

Bones, 

En relació a les dades publicades al Portal de Dades Obertes sobre resultats de casos a nivell municipal per sexes. 

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Salut/Registre-de-test-de-COV...

Algú les està analitzant? Perquè tota la matriu suma un total de 484.292 cassos positius, he mirat si les files poden ser acumulats però no sembla el cas. També he pensat si pot ser que es tracti no de casos únics sinó de tots els tests que es realitzen, i que pots ser que a una mateixa persona se'n faixin varis. A la metodologia del Portal no queda prou ben explicat.

Si algú les ha estat treballant i em pot donar un cop de mà. 

Reverté, Gerard

Hola Roser, ho he estat mirant i tens raó. Sumant, dóna que en total s'han fet més d'1 milions de tests, cosa que és impossible. Sincerament estic bastant perdut amb aquesta base de dades, he pensat que no fossin dades acumulades per municipi i dia, però tampoc. Sincerament no sé que és el que hi ha exactament dintre d'aquesta base de dades.

Álamo, Sandra

Bones Roser,

Si, a l'arxiu tens el número de test que s'han realitzat (nº de casos) i el seu resultat, si és positiu o negatiu. Les dades són per municipi i sexe. 

Jo he fet una taula dinàmica i he filtrat per municipi i data. Així pots tenir l'acumulat i els casos nous per dia.

Triay, Roser

Sí, també he fet una taula dinàmica per veure l'evolució municipal dia a dia, però no es distingeix els casos nous dels acumulats, o almenys jo no he vist com. Acabo de fer una consulta al Portal de dades obertes i m'han dit que deriverien la consulta al Departament de Sallut i em dirien quelcom. 

Álamo, Sandra

Bon dia Roser,

Efectivament, les dades del portal de dades obertes no quadren amb les de l'aplicatiu que té salut d'on misteriosament van desaperèixer les dades per municipis. Peró les dades que publiquen en aquest aplicatiu del conjunt de Catalunya, tampoc quadren amb les del comunicat que fa Salut cada dia; en el comunicat d'ahir al vespre hi havia 26.824 casos positius, i a l'aplicatiu diu que hi ha 24.336 (actualitzat aquesta matinada).

https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiZTkyNTcwNjgtNTQ4Yi00ZTg0LTk1OTctN...

http://salutweb.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=384458

En fi, un desgavell. A veure quina és la resposta que donen des de Salut, ja ens diràs alguna cosa

Maynou, Núria

Ostres, doncs jo divendres també em vaig posar a treure les dades del portal transparència i volem fer difusió...a veure si podem aclarir el desgavell...

gràcies!

Ortega Rivera, Enrique

Hola companys/es,

Les dades municipals crec que no estan bé. He escrit a l'administador del dataset per advertir d'aquest fet. Igualment s'actualitzen cada 3 hores (això diu a la mateixa pàgina). Potser en la propera actualització està bé.

Les dades d'àrees bàsiques, que "semblen" més properes a la realitat, tampoc són consistens al llarg del temps.

Salutacions,

Reverté, Gerard

Ostres Sandra, no sabia que ho tenien al portal de Dades Obertes de la Generalitat. Gràcies.

Ortega Rivera, Enrique

Bon dia,

Jo encara estic una mica desconcertat per aquests canvis en l'aplicatiu i la política de dades des de que es van difondre els primers resultats el dissabte passat. No sé si s'ha ofert algun tipus d'explicació sobre aquests canvis. Entenc que la situació és mooolt complexa però hi ha coses que no faciliten el treball. Per exemple, el detall dels canvis diaris en els noms de les ABS (afortunadament les dades de l'Isaac Besora i les que van incloure en el portal de dades obertes ja tenen els IDs) o el trobarme ABS duplicades (cas de Matarò, Gerard!)

El problema més seriòs, però, és la consistència de les dades entre les que apareixen en l'aplicatiu, les del mapa i en les dades obertes (entenc perquè corresponen a "captures" realizades en moments diferents). El resultat és que els casos d'ahir o abans d d'ahir d'una ABS específica varien si els mires per un lloc o per un altre. El total de casos de totes de les ABS tampoc coincidiexen. 

Reverté, Gerard

Bon dia, us adjunto un llibre del JUAN TORRES LOPEZ, que és una recopilació d'articles sobre el coronavirus i l'economia.

Canals, Pep

Bon dia amigues i amics,

Us enllaço un document elaborat per l'OTEDE amb el llistat de propostes, instruments i mesures de tipus econòmic i fiscal de competència municipal que estan publicades als webs dels ajuntaments, consells comarcals i agències de desenvolupament econòmic de la demarcació de Barcelona (n'hem visitat 48, també llistades al document). Aquest llistat s’ha complementat amb mesures recuperades d’altres crisis, o de la mateixa tradició de la promoció econòmica i ocupació.

Us demanem que us mireu el document i que ens indiqueu mesures que estiguin publicades en algun web municipal i que no s'hagin inclòs en aquest llistat. Indiqueu-nos també el web on estigui la mesura, si us plau.

L'objectiu és tenir un llistat de mesures locals el màxim de complert possible, que de ben segur és d'utilitat per a tothom.

Aquest és un document de treball d'actualització permanent i, per tant, no és publicable.

El document està fixat a la pàgina principal de la comunitat virtual.

Canals, Pep

Enquesta del GESOP sobre l'"estat d'ànim"

Després de no gaire més d’una setmana d’estat d’alarma a Espanya, hem decidit apropar-nos a la ciutadania i conèixer el seu estat d’ànim en aquests dies de confinament. Amb un seguiment diari mitjançant enquestes telefòniques que anirem actualitzant, hem preguntat sobre la situació emocional, la percepció econòmica, la valoració de les mesures preses i l’esperança vers el futur.

Muñoz Torrent, Xavier

Bon dia pel matí, col.legues,

Vegeu les reflexions que sobre les implicacions dek Covid-19 fa en David Rodríguez, al bloc del PEMB: La crisi del COVID-19 i els seus efectes econòmics a curt i llarg termini ... Reset?

Salut i molta! Xavier

Canals, Pep

Molt bon article, que apunta reflexions i reptes que ens deixarà aquesta crisi. Entre d'altres la del perill que passi d'una crisi d'oferta a una de demanda. Per impedir-ho cal garantir de liquiditat a les empreses a través de mesures de tot tipus: moratòria d'impostos, taxes i cotitzacions; accelerar els pagaments de les administracions a proveïdors; i sobretot injectar liquiditat per fer front als pagaments de nòmines, proveïdors, etc. i fer viable la seva continuïtat. Tot per evitar una reacció en cadena. Aquí apunto la tesi de molts economistes, entre ells ell professor Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, qui apunta que és hora d'establir mesures del tipus economic money. No només al sector empresarial sinó també directament a les famílies, especialment les més vulnerables.

També interessants els apunts sobre l'impacte d'aquesta crisi sobre el teletreball, l'educació superior, la relocalització productiva, el turisme i el model turístic català, i l'impacte negatiu sobre el comerç tradicional.

Muñoz Torrent, Xavier

Ufff! Emfasi en la transformació (o directament la desaparició) del comerç tradicional, que afectarà directament l'activitat dels centres urbans (i per tant la seva funcionalitat mateixa)... 

Maynou, Núria

Gràcies, Xavier!

Canals, Pep

Bon dia amigues i amics,

Acabem de rebre resposta de na Manuela Redondo, Cap de l'Observatori del Treball i Model Productiu, a qui ens havíem dirigit des de l’OTEDE. Manifesta que són conscients de la inquietud dels ajuntaments i consells comarcals respecte de l'impacte dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en els seus territoris. No és una preocupació que els sigui aliena.

Tanmateix indica que no poden atendre la nostra petició. Ho justifica dient que amb la informació disponible relativa a les empreses que presenten ERTO, actualment no és possible determinar l’impacte territorial dels mateixos a un nivell inferior al provincial. Dels expedients presentats, es disposa de la informació relativa a les províncies on estan situats els centres de treball afectats i aquesta és la informació que s’està difonent des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

També indica que a mesura que finalitzi la tramitació dels expedients (i pel que fa als resolts autoritzats i als comunicats no desistits), procediran, tan aviat com sigui possible, a actualitzar en el web de l'Observatori del Treball i Model Productiu la informació de l'estadística mensual de regulació d'ocupació i la consulta interactiva corresponent. Allà hi publicaran la informació comarcal.

Aquesta resposta era previsible. De totes maneres, no estaria malament que envieu també una petició de demanda d'aquesta informació a escala municipal. Si més no per a que quedi constància de la importància que pels ajuntaments tenen aquestes dades. Valoreu-ho.

Maynou, Núria

Bon dia,

doncs gràcies Pep, nosaltres tot i ser Observatori comarcal és un tema que també perseguim a nivell municipal, perquè políticament hi ha interès..En tot cas jo ho traslladaré com dieu alguns  al Conseller i l'àmbit polític i si ho creuen convenient, farem més pressió...

El tema de creuament de variables que comentes Sandra la veritat és que no ens hi hem posat, però sembla interesant...

Ho podem anar parlant!

Espero que seguiu tots i totes bé!

Álamo, Sandra

Gràcies Pep !

D'acord amb el que diu el Xavier.  Dubto que publiquin el llistat d'empreses de la província, però podria ser una opció. Nosaltres fa dies que hem fet la sol·licitud, encara sense rebre resposta.

Un altre tema, algú de vosaltres ha fet anàlisi de les dades publicades per l'AQuAS de Covid19 i les ha vinculat a l'Index Socioeconòmic Compost (ISC) del Dept. de salut ?

Parlem,

Reverté, Gerard

Hola Sandra, ho he fet ràpid i m'ho hauria de mirar millor per assegurar-me que no he fet cap error, però a mi no em correlaciona. Així, de forma ràpida, aposto més densitat de població com a factor que influeixi en les taxes estandarditzades de casos positius de COVID-19. 

Ortega Rivera, Enrique

Hola Gerard, jo he fet una cosa semblant al que has fet tú (entenc que has fet servir l'Index socioeconòmic per ABS del Departament de Salut) i tampoc la relació no la veig gaire clara.  Cal tenir en consideració el tema de les taxes estandaritzades, no sabem (fins ara) el nombre de proves realitzades en cadascuna de les ABS i això és un factor a tenir en consideració en la subestimació de casos positius. Coincideixo que, contronlant per les diferències en la composió de la població, la densitat  és potser un factor important que interaccioni amb el nivell socioecònoimc