Xarxa Observatoris del Desenvolupament Econòmic

Dos exemples d’ús de dades geoespacials per analitzar fenòmens climàtics extrems a escala local i regional:

El primer exemple utilitza una combinació de dades de satèl·lits, registres meteorològics, informació urbanística, cartografia detallada, cobertes i usos del sòl, inventaris d’arbrat i espais verds, així com dades socioeconòmiques i indicadors de vulnerabilitat social. Aquesta integració de fonts permet identificar i quantificar les illes de calor urbanes, especialment en contextos densament poblats.

Un cas paradigmàtic d’aquest enfocament és l’estudi realitzat a la ciutat de Barcelona, on s’ha analitzat com la morfologia urbana i les condicions socials influeixen en la intensitat i la distribució d’aquest fenomen.

Illes de calor: https://datos.gob.es/es/blog/islas-de-calor-urbanas-como-los-datos-abiertos-geoespaciales-pueden-hacer-que-nuestras-ciudades

Mapa de vulnerabilitat climàtica de Barcelona: https://climatereadybcn.eu/mapa-de-vulnerabilitat-climatica/

I el segon projecte, participat per un ampli consorci de centres de recerca, se centra en la millora de la qualitat, l’accessibilitat i la usabilitat d’un gran volum de datasets de diversa naturalesa, amb l’objectiu d’optimitzar les prediccions climàtiques a curt termini a escala local i regional. Aquest coneixement ha de permetre impulsar mesures informades en àmbits com l’urbanisme, l’assistència social, la salut pública o les condicions laborals.

Millorar les prediccions climàtiques a curt termini per a la transformació social: https://impetus4change.eu/

El cas de Barcelona: https://impetus4change.eu/cities/barcelona/