Xarxa Observatoris del Desenvolupament Econòmic

Hola, companys/-es.

En relació amb el Cens, estic fent la comparativa d'habitatges 2011-2021.

Seguint la metodologia, comparo els conceptes "vivienda" Cens 2021 amb "inmueble" Cens 2011, però surten resultats negatius per gairebé la meitat dels municipis de la comarca (14 de 30).

Us hi heu trobat? Com ho heu resolt? Em podeu donar llum, si us plau? 

Moltes gràcies!

Sobre un tema concomitant al dels habitatges buits, us informo que el proppassat 30 de juny, es va publicar al bloc de la xarxa Perfil de la Ciutat l'article de Terrassa sobre "Posar fre a l'escalada de preus de l'habitatge...", que apunta alguns temes molt significatius a l'entorn d'aquell assumpte. 

Salut! Xavier

Estimats/des col.legues,

A recordar, en tot cas, que aquest tema de la comptabilització dels habitatges buits no és nou, a banda de les dades que ara publica l'INE. Ni en el seu moment tampoc ens vam creure la informació que anteriorment ja publicaren altres fonts al respecte, ni tampoc ens la podem creure ara. 

Des de fa ja uns anys (1915-16) que a Terrassa (Servei d'Habitatge) s'assagen estudis al voltant de la dada que presentava la Generalitat sobre les unitats d'habitatge, i més en especial sobre les unitats buides (suposadament disponibles per integrar el mercat immobiliari).

El 2018-19, per tractar de sortir de dubtes, es va encarregar un treball de camp específic (assistència tècnica externa), combinat amb l'acció dels inspectors municipals i l'anàlisi de les dades disponibles dels registres propis (padró, cadastre, escombraries, etc) i es va descobrir, en el cas de les propietats pertanyents a persones físiques, una múltiple casuística impossible de verificar només amb dades administratives. Es posava de manifest que en gran part d'aquells habitatges aparentment sense residents, o bé hi residia en realitat algú que no hi estava empadronat, o bé l’habitatge no estava en condicions de ser habitat (en mal estat o ruïnós), o bé estava ocupat per una activitat econòmica o social, o bé, simplement, estava sent usat pel propietari per a activitat particular, o com a annex a l'habitatge principal, o com a magatzem o lloc per als seus hobbies, sense cap intenció d’introduir-lo en el mercat, sense que s'advertís majoritàriament una causa purament especulativa. 

En el cas dels habitatges en grans paquets pertanyents a grups econòmics (grans tenidors), la situació pot ser diferent, en tant que majoritàriament aquest parc estaria destinat a una funció marcadament especulativa (es precisament sobre aquell que el govern municipal aleshores ja pretenia intervencions). La crisi immobiliària va ser precisament la que va propiciar posar en mans dels bancs i corporacions inversores un estoc creixent d'immobles, que se segueix mantenint (i que a sobre és molt volàtil pel que fa a la titularitat de la propietat). 

Amb les dades de 2018, n'apareixien per a Terrassa, després d'un primer garbellament, 12.514 habitatges suposadament sense residents. Després de l'anàlisi detallat, s'arribà a la conclusió que realment buits i en disposició de ser habitats en restaven només 1.733 habitatges, això és menys d'un 2% del total del parc d'habitatges de la ciutat. D'això, a més, se'n deduiria, per a les mateixes dates, que aproximadament tan sols entre un 15 i un 20% d'aquell parc buit estaria ofertat en el mercat immobiliari privat de lloguer (seguint els informes webscrape sobre l'oferta locals dels API).

En tot cas, es fa força evident que per reproduir fefaentment la realitat cal comptar amb altra informació que l'INE no ha considerat. En aquest ordre de coses, seria molt oportú unificar la metodologia d'abordatge, per tal com és aquesta una informació estratègica  pel que fa a la mesura del creixement urbà i de les necessitats reals d'habitatge (recordem que l'accès a l'habitatge es considera part dels drets fonamentals), a banda de qualsevol exigència d'informació que pugui determinar la participació en programes de finançament de polítiques socials o de consideració sobre tensionaments del mercat immobiliari.

Xavier

Bon dia, 

Nosaltres també hi estem treballant (i intentant fer una comparativa intercensal que potser no hauriem de fer) i justament avui he trobat això a la metodologia: 

"Por tanto, a diferencia del censo anterior, un inmueble utilizado como consulta médica ubicado en un edificio residencial que en Catastro figura con clave de uso residencial se va a contabilizar como vivienda en el censo 2021. Esta diferencia conceptual va a implicar una aparente ruptura en la series de datos de viviendas entre ambos censos.  

...

Los datos de viviendas 2021 no serán por tanto comparables a las viviendas de 2011 sino más bien a los inmuebles ya que con la información catastral no puede determinarse si algo que está declarado como vivienda se está usando como local."

Pg.75 del fitxer metodologia

Per tant, la nova metodologia no només afecta als habitatges buits, sinò en el total d'habitatges i com els consideren.

Vegeu l'Informe dels resultats del Cens d'habitatges buits a Barcelona, impulsat per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Veureu que en aquest projecte, basat en treball de camp, l'Ajuntament de Barcelona va identificar 10.052 habitatges buits, mentre que el Cens 2021 en troba 75.475 (més 16.124 amb baixos consums i 55.767 amb consum esporàdic). Aquestes mateixes dades les que menciona en Robert Casadevall al seu post.

Bon dia,

vaig estar treballant les dades de llocs de treball i municipi de residència i em va semblar que l'autocontenció era força baixa. Amb alguns de vosaltres ho vaig estar parlant. Per tant, aquesta em sembla una altra possible anomalia.

Roger