Impacte Covid-19 en el DEL
Bon dia companyes i companys! Espero que estigueu tots/es bé!
Obro aquest fil al fòrum de la comunitat per recollir totes les reflexions, comentaris i idees que vulgueu aportar sobre què ens tocarà reforçar i incorporar als observatoris socioeconòmics locals quan tornem a la normalitat. Segurament això voldrà dir adaptar els plans de treball i productes que ja feu, perquè les prioritats evidentment han variat.
De ben segur que si ja érem necessaris i útils fins ara, a partir d’ara encara ho serem més!
Sense l’ànim de ser exhaustiu i sabent que la majoria de vosaltres ja ho feu, apunto algunes de les tasques que segurament s’hauran de reforçar:
-Mesurar i monitoritzar l’impacte de la pandèmia sobre les economies locals: Mercat de treball (atur, contractació, afiliació a la SS en tots els règims, ERTOS, EROS, etc.); Teixit productiu i estructura empresarial (centres de cotització, registre mercantil, economia social i solidària, tercer sector, censos empresarials, etc.); Impacte en el turisme; Impacte en la renda i augment de la desigualtat i la pobresa; Augment i cobertura de les prestacions per desocupació; Augment i cobertura dels serveis i prestacions socials; Impacte en el mercat de l’habitatge, Impacte en la salut; Impacte en l’educació, etc.
-Mesurar l’impacte de tots aquests àmbits entre els col·lectius més sensibles (dones, joves, majors de 45 anys, immigrants).
Tasques noves:
-Mesurar la destrucció d’ocupació actual i el risc de destrucció futura en cadascuna de les activitats i ocupacions (empreses i llocs de treball afectats). Especialment l’impacte en els sectors productius més rellevants de cada economia local.
Aquesta entenc que serà una de les preguntes clau que haurem de donar resposta de manera permanent en el futur immediat.
-Aportar coneixement per redefinir línies estratègiques/accions dels plans estratègics, plans directors, etc. vigents. De ben segur, variaran les prioritats de molts d’aquests plans.
-Aportar coneixement per fonamentar les diferents mesures de xoc que de ben segur s’implantaran a escala local.
El que us proposo és el següent:
-Compartiu en aquest fòrum tot allò que creieu que hem de fer a partir d’ara o que farem en un futur immediat. Qualsevol aportació és benvinguda!
-Compartiu en aquest fòrum articles i estudis que creieu seguin d’interès.
-Un cop tornats als llocs de treball farem una reunió extraordinària per consensuar possibles grups de treball i línies de treball compartides.
- 15955 lectures
220 comentaris
ATENCIÓ AL CÀLCUL DE LA TAXA D'ATUR REGISTRAL!!!
Els que feu com jo, i utilitzeu la dada d'ocupats registrats de desembre de 2019 per calcular la població activa del mes de març de 2020, heu de tenir present que si bé la taxa d'atur registral us creixerà, aquest creixement serà aproximadament mig punt inferior al que acabarà publicant en unes setmanes el Departament de Treball.
El fet que l'ocupació caigui al mes de març, implica una davallada de la població activa registrada que utilitzem per calcular la taxa d'atur registral, i això vol dir que la taxa d'atur que publicarà el Departament serà clarament més alta que la que puguem publicar nosaltres ara.
Bones Gerard,
Fas bé de recordar-ho. En aquest cas fins que no tinguem les dades d'ocupats registrats 31 de març, qualsevol taxa que poguem donar quedarà molt desajustada. En el nostre cas, havíem decidit de moment no incloure-la.
Hola,
en el nostre cas fem habitualment aquest exercici d'avançar una estimació de la taxa d'atur registral amb la "població activa" del trimestre anterior. Com dieu, ara no serà d'una dècima la diferència.
En tot cas preferim fer una estimació afegida. Per exemple contrastar la taxa que ens surt si s'hagués mantingut la població activa, amb la que hi havia en trimestres anteriors quan la xifra d'atur era similar a la d'aquest març.
En el nostre cas preferim fer estimacions (és la nostra tasca) amb un criteri X, i dir que és una estimació, i fins i tot dir un interval de taxes, i tibar d'aquesta taxa fins que surti la taxa oficial (que no deixa de ser una estimació) que no fer-ho per por a equivocar-nos de dues dècimes.
En tot cas si ens equivoquem sempre podem dir allò de "Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir". Funciona.
Salutacions
Més enllaços d'interès:
Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA)
Guía práctica para evaluar los efectos sobre el empleo de la crisis del COVID–19 y el Plan de Choque Económico
Idescat
Casos confirmats de COVID-19, defuncions i altes hospitalàries
Dades diàries i acumulades per a Catalunya i l'Estat.
Generalitat de Catalunya
Explotació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Ja el coneixem. Mapa interactiu de casos positius, Anàlisi de les darreres dades, i Mapa de casos STOP COVID 19
Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària
Nou butlletí amb informacions i recursos que, tant administracions públiques com el mateix àmbit, estan generant per fer front a l’actual emergència.
New Economic Foundation (NEF)
Apartat sobre el coronavirus
The Transnational Institute (TNI)
Coronavirus: the need for a progressive internationalist response
https://neweconomics.org/2020/03/the-coronavirus-bailout
The third phase, which is hard even to contemplate at this moment, is recovery. While this does feel a long way off, the limited capacity of the NHS to respond to tens of thousands of critical coronavirus patients is teaching those who imposed austerity in the past crisis a hard lesson. Keeping the fiscal taps turned on as people emerge from their homes and the economy is taken off life support will be critical, with a green investment-led stimulus, boosted public services and sustained generosity in welfare. Inflation of course is a risk, but as economist Jim O’Neill has pointed out, right now that seems like a good problem to have.
Pep,
Sembla que al web de l'AQuAS han eliminat l'apartat amb les dades per municipi, que resultava molt interessant per seguir localment la incidència de la pandèmia. Han quedat les ABS en relació al mapa. Deuen pensar que la informació no és fiable?
Podria ser Xavi. De totes maneres l'enginyer de software Isaac Besora @ibesora ha escrapejat dades del web de la Generalitat:
-Set de dades escrapejades.
-Mapa de casos confirmats de Covid-19 a Catalunya, municipi per municipi.
-Vídeo expansió coronavirus municipi a municipi.
Es confirma que han eliminat (almenys avui) l'apartat on es podien baixar de dades municpals. Les dades emprades per fer el mapa d'en Besora són les d'ahir... Fins aquí també hem arribat, però no puc entendre la censura per al nivell local (també que no serveixin les dades per edat i sexe).
Xavier, sospito que han eliminat les dades per municipis de l'aplicatiu perquè n'hi havia que no eren correctes. Pot ser ?
M'he descarregat les dades des del portal de dades obertes i he comprovat que a Osona hi ha municipis, com Vic, on el nombre de casos positius són molt superiors dels que es publicaven a l'app.
https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Salut/Registre-de-test-de-COV...
Exacte. A l'open data en surten molts més que a la pàgina.
Bones,
En relació a les dades publicades al Portal de Dades Obertes sobre resultats de casos a nivell municipal per sexes.
https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Salut/Registre-de-test-de-COV...
Algú les està analitzant? Perquè tota la matriu suma un total de 484.292 cassos positius, he mirat si les files poden ser acumulats però no sembla el cas. També he pensat si pot ser que es tracti no de casos únics sinó de tots els tests que es realitzen, i que pots ser que a una mateixa persona se'n faixin varis. A la metodologia del Portal no queda prou ben explicat.
Si algú les ha estat treballant i em pot donar un cop de mà.
Hola Roser, ho he estat mirant i tens raó. Sumant, dóna que en total s'han fet més d'1 milions de tests, cosa que és impossible. Sincerament estic bastant perdut amb aquesta base de dades, he pensat que no fossin dades acumulades per municipi i dia, però tampoc. Sincerament no sé que és el que hi ha exactament dintre d'aquesta base de dades.
Bones Roser,
Si, a l'arxiu tens el número de test que s'han realitzat (nº de casos) i el seu resultat, si és positiu o negatiu. Les dades són per municipi i sexe.
Jo he fet una taula dinàmica i he filtrat per municipi i data. Així pots tenir l'acumulat i els casos nous per dia.
Sí, també he fet una taula dinàmica per veure l'evolució municipal dia a dia, però no es distingeix els casos nous dels acumulats, o almenys jo no he vist com. Acabo de fer una consulta al Portal de dades obertes i m'han dit que deriverien la consulta al Departament de Sallut i em dirien quelcom.
Bon dia Roser,
Efectivament, les dades del portal de dades obertes no quadren amb les de l'aplicatiu que té salut d'on misteriosament van desaperèixer les dades per municipis. Peró les dades que publiquen en aquest aplicatiu del conjunt de Catalunya, tampoc quadren amb les del comunicat que fa Salut cada dia; en el comunicat d'ahir al vespre hi havia 26.824 casos positius, i a l'aplicatiu diu que hi ha 24.336 (actualitzat aquesta matinada).
https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiZTkyNTcwNjgtNTQ4Yi00ZTg0LTk1OTctN...
http://salutweb.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=384458
En fi, un desgavell. A veure quina és la resposta que donen des de Salut, ja ens diràs alguna cosa
Ostres, doncs jo divendres també em vaig posar a treure les dades del portal transparència i volem fer difusió...a veure si podem aclarir el desgavell...
gràcies!
Hola companys/es,
Les dades municipals crec que no estan bé. He escrit a l'administador del dataset per advertir d'aquest fet. Igualment s'actualitzen cada 3 hores (això diu a la mateixa pàgina). Potser en la propera actualització està bé.
Les dades d'àrees bàsiques, que "semblen" més properes a la realitat, tampoc són consistens al llarg del temps.
Salutacions,
Ostres Sandra, no sabia que ho tenien al portal de Dades Obertes de la Generalitat. Gràcies.
Bon dia,
Jo encara estic una mica desconcertat per aquests canvis en l'aplicatiu i la política de dades des de que es van difondre els primers resultats el dissabte passat. No sé si s'ha ofert algun tipus d'explicació sobre aquests canvis. Entenc que la situació és mooolt complexa però hi ha coses que no faciliten el treball. Per exemple, el detall dels canvis diaris en els noms de les ABS (afortunadament les dades de l'Isaac Besora i les que van incloure en el portal de dades obertes ja tenen els IDs) o el trobarme ABS duplicades (cas de Matarò, Gerard!)
El problema més seriòs, però, és la consistència de les dades entre les que apareixen en l'aplicatiu, les del mapa i en les dades obertes (entenc perquè corresponen a "captures" realizades en moments diferents). El resultat és que els casos d'ahir o abans d d'ahir d'una ABS específica varien si els mires per un lloc o per un altre. El total de casos de totes de les ABS tampoc coincidiexen.
Bon dia, us adjunto un llibre del JUAN TORRES LOPEZ, que és una recopilació d'articles sobre el coronavirus i l'economia.
Bon dia amigues i amics,
Us enllaço un document elaborat per l'OTEDE amb el llistat de propostes, instruments i mesures de tipus econòmic i fiscal de competència municipal que estan publicades als webs dels ajuntaments, consells comarcals i agències de desenvolupament econòmic de la demarcació de Barcelona (n'hem visitat 48, també llistades al document). Aquest llistat s’ha complementat amb mesures recuperades d’altres crisis, o de la mateixa tradició de la promoció econòmica i ocupació.
Us demanem que us mireu el document i que ens indiqueu mesures que estiguin publicades en algun web municipal i que no s'hagin inclòs en aquest llistat. Indiqueu-nos també el web on estigui la mesura, si us plau.
L'objectiu és tenir un llistat de mesures locals el màxim de complert possible, que de ben segur és d'utilitat per a tothom.
Aquest és un document de treball d'actualització permanent i, per tant, no és publicable.
El document està fixat a la pàgina principal de la comunitat virtual.
Enquesta del GESOP sobre l'"estat d'ànim"
Després de no gaire més d’una setmana d’estat d’alarma a Espanya, hem decidit apropar-nos a la ciutadania i conèixer el seu estat d’ànim en aquests dies de confinament. Amb un seguiment diari mitjançant enquestes telefòniques que anirem actualitzant, hem preguntat sobre la situació emocional, la percepció econòmica, la valoració de les mesures preses i l’esperança vers el futur.
Bon dia pel matí, col.legues,
Vegeu les reflexions que sobre les implicacions dek Covid-19 fa en David Rodríguez, al bloc del PEMB: La crisi del COVID-19 i els seus efectes econòmics a curt i llarg termini ... Reset?
Salut i molta! Xavier
Molt bon article, que apunta reflexions i reptes que ens deixarà aquesta crisi. Entre d'altres la del perill que passi d'una crisi d'oferta a una de demanda. Per impedir-ho cal garantir de liquiditat a les empreses a través de mesures de tot tipus: moratòria d'impostos, taxes i cotitzacions; accelerar els pagaments de les administracions a proveïdors; i sobretot injectar liquiditat per fer front als pagaments de nòmines, proveïdors, etc. i fer viable la seva continuïtat. Tot per evitar una reacció en cadena. Aquí apunto la tesi de molts economistes, entre ells ell professor Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, qui apunta que és hora d'establir mesures del tipus economic money. No només al sector empresarial sinó també directament a les famílies, especialment les més vulnerables.
També interessants els apunts sobre l'impacte d'aquesta crisi sobre el teletreball, l'educació superior, la relocalització productiva, el turisme i el model turístic català, i l'impacte negatiu sobre el comerç tradicional.
Ufff! Emfasi en la transformació (o directament la desaparició) del comerç tradicional, que afectarà directament l'activitat dels centres urbans (i per tant la seva funcionalitat mateixa)...
Gràcies, Xavier!
Bon dia amigues i amics,
Acabem de rebre resposta de na Manuela Redondo, Cap de l'Observatori del Treball i Model Productiu, a qui ens havíem dirigit des de l’OTEDE. Manifesta que són conscients de la inquietud dels ajuntaments i consells comarcals respecte de l'impacte dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en els seus territoris. No és una preocupació que els sigui aliena.
Tanmateix indica que no poden atendre la nostra petició. Ho justifica dient que amb la informació disponible relativa a les empreses que presenten ERTO, actualment no és possible determinar l’impacte territorial dels mateixos a un nivell inferior al provincial. Dels expedients presentats, es disposa de la informació relativa a les províncies on estan situats els centres de treball afectats i aquesta és la informació que s’està difonent des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
També indica que a mesura que finalitzi la tramitació dels expedients (i pel que fa als resolts autoritzats i als comunicats no desistits), procediran, tan aviat com sigui possible, a actualitzar en el web de l'Observatori del Treball i Model Productiu la informació de l'estadística mensual de regulació d'ocupació i la consulta interactiva corresponent. Allà hi publicaran la informació comarcal.
Aquesta resposta era previsible. De totes maneres, no estaria malament que envieu també una petició de demanda d'aquesta informació a escala municipal. Si més no per a que quedi constància de la importància que pels ajuntaments tenen aquestes dades. Valoreu-ho.
Bon dia,
doncs gràcies Pep, nosaltres tot i ser Observatori comarcal és un tema que també perseguim a nivell municipal, perquè políticament hi ha interès..En tot cas jo ho traslladaré com dieu alguns al Conseller i l'àmbit polític i si ho creuen convenient, farem més pressió...
El tema de creuament de variables que comentes Sandra la veritat és que no ens hi hem posat, però sembla interesant...
Ho podem anar parlant!
Espero que seguiu tots i totes bé!
Gràcies Pep !
D'acord amb el que diu el Xavier. Dubto que publiquin el llistat d'empreses de la província, però podria ser una opció. Nosaltres fa dies que hem fet la sol·licitud, encara sense rebre resposta.
Un altre tema, algú de vosaltres ha fet anàlisi de les dades publicades per l'AQuAS de Covid19 i les ha vinculat a l'Index Socioeconòmic Compost (ISC) del Dept. de salut ?
Parlem,
Hola Sandra, ho he fet ràpid i m'ho hauria de mirar millor per assegurar-me que no he fet cap error, però a mi no em correlaciona. Així, de forma ràpida, aposto més densitat de població com a factor que influeixi en les taxes estandarditzades de casos positius de COVID-19.
Hola Gerard, jo he fet una cosa semblant al que has fet tú (entenc que has fet servir l'Index socioeconòmic per ABS del Departament de Salut) i tampoc la relació no la veig gaire clara. Cal tenir en consideració el tema de les taxes estandaritzades, no sabem (fins ara) el nombre de proves realitzades en cadascuna de les ABS i això és un factor a tenir en consideració en la subestimació de casos positius. Coincideixo que, contronlant per les diferències en la composió de la població, la densitat és potser un factor important que interaccioni amb el nivell socioecònoimc
Gràcies Gerard !
Havia llegit un article sobre la ciutat de Barcelona on es deia que els casos de covid19 tenien més incidència als barris amb una renda més baixa, però amb en Sergi ho hem comentat i no no veiem clar. L'article només es fixava en Nou Barris i Sarrià Sant Gervasi, però no parlava de Ciutat Vella o Vila Olímpica on no es cumpleix.
Gràcies de nou !
Pep, merci. Imagino que ja es deuen fer càrrec de la pressió que nosaltres també rebem vers demanda d'informació clau per part dels responsables polítics de les corporacions locals.
El web de l'OTMP també ofereix info sobre tramitació de regulacions a nivell municipal. Espero que com a mínim es mantinguin els ítems.
Potser la demanda l'hauríem de fer emprant el nivell politic (si és que ja no ho han fet). Fins i tot caldria, per tal com es tracta d'informació no confidencial, conèixer la identitat de les empreses (per exemple demandant un llistat de tots els expedients, ja sigui a nivell provincial).
Salut! Xavier
Gràcies, Pep. Jo ja vaig fer la comanda, perquè en quedés constància. I avui ja he començat a rebre consultes sobre això. Estaria bé, com en diu en Pep, que tots ho féssim. Personalment, si rebo moltes consultes al respecte ho elevaré a gerència i presidència perquè decideixin ells si volen fer més pressió o no.
Bona tarda companys, espero que tothom estigui bé i les vostres families i coneguts.
Em sembla una iniciativa molt interessant i els articles i tota documentació que heu compartit també.
Volia afegir un enllaç sobre el impacte del covid19 per municipis a Catalunya, per anar fent seguiment de l'evolució: https://www.elcritic.cat/dades/coronavirus-com-afecta-al-teu-municipi-53204?utm_source=social&utm_medium=share&utm_campaign=whatsapp
Salutacions a tothom, i molta força!
Ja tenim dades del COVID-19 per ABS en mapa http://aquas.gencat.cat/.content/IntegradorServeis/mapa_covid/atlas.html
I mes info sobre el número de tests que s'han fet, les atles per hospital, etc aquí
https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiZTkyNTcwNjgtNTQ4Yi00ZTg0LTk1OTctN...
Sergi, moltes gràcies!
Bona tarda,
una cosa més a afegir a tot el que s'ha dit aquests dies: totes les persones afectades per un ERTO no es computaran com a desocupades. Us passo el link on en Raül Segarra ho explica en un fil que va publicar a Twitter:
https://twitter.com/Raulsees/status/1241421699469520898
Dit això, la xifra sí que augmentarà, però no en la magnitud que podríem esperar.
Una altra cosa: Aquests dies, davant la manca de dades disponibles per "assedegar" la necessitat de poder donar alguna xifra, m'he atrevit a fer un càlcul simple: calcular el pes dels treballadors afectats per un erto a Catalunya (més de 400.000 fins avui) respecte del total d'assalariats, i projectar aquest percentatge pel total d'assalariats a Sabadell. Després he distribuït aquesta xifra en les diferents branques d'activitat.
Ara la qúestió és: tenint en compte sectors més o menys afectats, com podria ajustar-se aquesta distribució de treballadors afectats per un erto? Potser l'ultima hora ens ajuda:
https://cadenaser.com/ser/2020/03/27/economia/1585312211_552145.html
Que tingueu un bon cap de setmana!
Roger
Gràcies per la info, Roger. Ara ho llegiré.
Random thoughts
Tot el que he escrit a continuació és un poti poti d’idees i pensaments, en la que de vegades segur que em contradic a mi mateix. És molt probable que coses que pensi i digui ara, siguin completament diferents dintre d’una setmana (visca la meva coherència). Totes aquestes idees no estan endreçades ni segueixen cap ordre.
Confinament. Al principi del confinament pensava que el que estava passant ens faria canviar com a societat. Soc un il·lús. A meitat del confinament ja penso que no ens canviarà gaire. Quan s’acabi aquest confinament de forma progressiva anirem recuperant els hàbits i costums d’abans del confinament. Evidentment alguna cosa canviarà, ens rentarem millor les mans, posarem el colze quan tossim, però no gaire cosa més. L’exemple més clar és la Xina, a aquest vídeo
Lliçons a aprendre. Com s’ha respost davant del Covid-19? Espanya, Itàlia, França i molts d’altres països (no tots) el que han fet per fer front al Covid-19 ha estat “confinar” la població, però ho han fet quan el virus ja s’havia escampat, i això malgrat ja se sabia com “funcionava” del virus a la Xina. Dit d’altra manera s’han pres mesures quan s’ha vist que el virus estava escampant-se pel país, no abans; és a dir, política “santotomasiana”, si no ho veig no m’ho crec. Amb el canvi climàtic opino que passarà exactament el mateix: fins que no arribi el dia en que omplir el dipòsit del cotxe no costi 300€ la gent no deixarem d’agafar el cotxe. I dic agafar el cotxe com qualsevol altra cosa que no ens afecti directament al majoria de la població que contribuïm al canvi climàtic.
Més lliçons a aprendre. II Guerra Mundial. Quan va acabar la segona Guerra Mundial la lliçó que en van treure els països va ser que havien d’abastir-se d’armes, i entre 1945 i 1990 hi ha va haver una cursa armamentista. La meva previsió: quan s’acabi aquesta crisi del Covid-19, augmentarà la inversió en sanitat, i espero que sigui en sanitat pública.
Previsions. Sincerament crec que tinc la mateix probabilitat d’encertar jo que qualsevol altra institució. Ningú sap quant caurà el PIB o l’atur, perquè no hi ha precedents del que ens està passant (tot i la similitud de la pandèmia actual amb la grip del 1918, no crec que la comparativa sigui vàlida perquè el context de fa 100 anys és absolutament diferent al d’ara). Jo, personalment, no li veig molta utilitat a fer previsions a nivell local (però és una visió molt i molt personal), i poso com exemple la crisi econòmica del 2008. No recordo que hem demanessin una previsió de quants aturats tindríem a Mataró, tampoc no sé si ho hagués sabut fer.
ERTO. Penso de forma similar que sobre les previsions a nivell local. Per què es necessita saber ja, dia a dia, hora a hora, quants ERTO s’han fet als nostres municipis? Quina decisió es prendrà de forma urgent per part dels polítics locals que sigui tan important i que sigui imprescindible per adoptar alguna mesura “anti-Covid-19”? Ho pregunto des de la total i absoluta ignorància. I amb això, no estic dient que no ho haguem de demanar, ni molt menys; crec que és un “bon moment” per actuar com a “lobby”. Si som una xarxa, actuem com una xarxa, i tots absolutament tots anem a collar al departament, o qui sigui, perquè ens facilitin les dades de ERTO, i de qualsevol altra cosa. Com deia en Sergi (Creaccio) en una videoconferència que vam tenir els companys del Perfil de la Ciutat, la Generalitat es queixa del centralisme de Madrid, però la Generalitat està actuant de la mateixa forma centralitzada respecte els municipis.
Més ERTO. Per si no ho sabeu, el nombre de treballadors afectats per ERTO no ho veurem reflectit en les xifres d’atur registrat, es veuran en el nombre de demandants d’ocupació ocupats (segons va dir en Roger desprès de parlar amb en Raül Segarra del Departament de Treball). Això no vol dir que quan surtin les dades d’atur no hi hagi un increment de l’atur dels nostres municipis, perquè a banda d’ERTO també s’ha acomiadat a gent seguint el procediment ordinari. Pregunta: algú ha demanat les dades de ERTO al Ministerio de Trabajo?
Premsa i periodisme. Per fer una mica de lectura durant aquest confinament, he comprat un parell de cops El País (per salut mental no compro ni llegeixo ABC, La Razón ni El Mundo). Feia molt de temps que no comprava El País (si que llegeixo coses a la versió on-line), però va bé tenir a casa paper de diari per quan fregues el terra (ho sento per la premsa). Realment ha perdut moltíssim aquest diari, però moltíssim; a la mínima fan una crítica totalment esbiaixada a la gestió que està fent la Generalitat sobre la crisi del Covid-19, mentre que són absolutament benvolents amb la gestió que fa Gobierno Central. Evidentment, no tot el diari em sembla patètic, crec que en Kiko Llaneras fa en general una bona feina de divulgació de les dades del Covid-19, tot i que no soc partidari de l’expressió on diu que la corba d’expansió està en fase “exponencial”, però bé això és un tema metodològic.
El mateix és raonament és aplicable a El Periódico (no el compro, però si que llegeixo alguna cosa on-line), i alguna cosa que vaig veure per twitter de La Sexta.
Teletreball. Si una cosa ha fet ràpid el meu ajuntament és habilitar l’espai per poder teletreballar. Màgicament en 2 o 3 dies he tingut la possibilitat de connectar-me al servidor de l’ajuntament, cosa que està molt bé. Però clar una cosa és tenir la possibilitat de connectar-te, i l’altra la possibilitat de treballar des de casa, i a mi se’m fa especialment difícil, perquè he de fer de mestre, de pare, de cuiner, de monitor... No és fàcil treballar des de casa en les actuals condicions.
(Des)Unió Europea. Patètica la Unió Europea. Cada país respon a la mateixa crisi com li passa pels nassos, i a sobre no deixen crear “corona bons”. Això de la Unió Europea no acabarà bé.
Enllaços relacionats amb el Covid-19.
Recomanació. Si us agraden les pel·lícules d’acció i de zombies, us recomano la pel·lícula “Guerra Mundial Z”. A la pel·lícula hi ha una epidèmia que fa que en un dia els zombies ocupin tot el mon. Pregunta: els observatoris hauríem de ser el 10è home que a la pel·lícula utilitza el govern israelià?
Imatge. M'han passat aquesta imatge per whatsapp, jo me'n refio de la persona que m'ho ha enviat, però no puc assegurar al 100% que sigui real, però "se non è vero, è ben trovato". Us resulta familiar?
Genial, Gerard!!! En algunes coses coincidim i en d'altres m'has fet obrir els ulls. Em va agafar un estrés amb el tema dels ERTO pensant que tindriem un allau de sol·licituds....la setmana passada només en vaig tenir alguna en relació als autònoms....I pensava, tanta informació i després no ho veus reflectit enlloc....Doncs mireu, no sé si les mesures que es prenen o no són rellevants (no les he llegides) però hi ha ajuntaments del Maresme, inclòs el de la gran capital Mataró (jaja), que n'han pres algunes....http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=15224 de vegades, encara tenen la capacitat de sorprendre'm! (diculpeu el format, no puc saltar línies....)
Gerard,
Coincideixo amb tu amb la creença que poques coses canviaran en el funcionament de la societat. Si realment la crisi és curta, l'estructura capitalista tornarà a recuperar-se i tornarem al mateix estat, si no ho és també per a què el gran capital se n'aprofiti.
Sobre el tele-treball, també m'he meravellat de la rapidesa d'implementació dels sistemes municipals (de fet ja ho havien assajat des de feia temps). De tota manera, això spot canviar hàbits (estem escrivint fora de l'horari normal per a un divendres!!), malgrat els que teníem assignat un mòbil corporatiu ja sabíem que podem estar disponibles a qualsevol hora. Tanmateix, a mi particularment, em resulta altament enredat el tele-treball amb els nens cridant i saltant al voltant i amb un equipament informàtic un xic antiquat que treballa amb força lentitud.
La imatge que envies és real. Jo l'he rebut des d'un arxiver municipal. També consta en un reportatge que Betevé ha passat recentment. En la premsa d'aquests dies també estan sortint algunes imatges històriques de la pandèmia de grip de fa 100 anys, però molt poques de Catalunya. Si remeneu les hemeroteques, podreu veure com la passa de 1918-19 no va ser tractada amb un to tan dramàtic com l'actual, potser perquè l'estil periodístic era d'un caire descriptiu o recopilatori (absència absoluta de crítica), i per l'absència d'imatge gràfica als diaris que no fossin dibuixos còmics, a revistes més aviat obreres.
Com a curiositat, he recuperat el certificat de defunció del germà de la meva àvia que va morir de la grip en el seu pic més virulent, el 12 d'octubre de 1918. Us n'envio una imatge (espero que es pugui llegir una mica bé).
Salut! Xavier
Xavier!!!! M'encanta la curiositat!!!! Això de descobrir papers del passat és una cosa que em meravella!!!
Amb el teletreball em sembla que tots estem igual....una cama aquí, una altra allà...és el que hi ha. Paciència, ànims, cuideu-vos i renteu-vos les mans!
:-D
Hola bon dia,
No penso que el problema principal que se li presenta a la XODEL, ni a la Diputació sigui tan sols no poder tenir determinades dades concretes sobre "l'impacte del coronavirus". Aquí seria bo rescatar les lectures sobre el capitalisme de "shock" per imposar determinades polítiques. M'estranya molt, que com persones informades, no teníem ja prou dades per a avançar la propera entrada d'una nova etapa de recessió.
Al meu entendre, el problema principal bé de la dificultat per dotar-s'hi de les dades i articular un plantejament alternatiu al model de creixement econòmic actual. Fen que, malauradament, el nostre paper es limiti al de notaris descriptius de la conjuntura i del relat normatiu que l'acompanya.
Només per reflexionar això de la urgència de les dades que ens falten i quines són aquelles importants que s'han aconseguir:
"Un informe de Carbon Brief destaca que las emisiones de CO2 de China se han reducido un 25% en las últimas dos semanas y el tráfico en la ciudad ha caído en torno a un 40% en Shanghái. Se debe, sobre todo, a la bajada de la demanda eléctrica, que ha arrastrado a la baja el uso de carbón en centrales térmicas. Tanto las refinerías de petróleo como los fabricantes de acero presentan una significativa caída y el número de vuelos domésticos ha decrecido un 70%.
El informe también desvela que el coronavirus ha reducido las emisiones globales de CO2 en 100 millones de toneladas, un 6% del total en ese período, y ha desencadenado una disminución considerable de los niveles de otros contaminantes atmosféricos, hasta un 36% en el caso del dióxido de nitrógeno.
Por supuesto, se trata de un proceso esporádico que desaparecerá en cuanto se resuelva la emergencia sanitaria y se retome la actividad económica.
Si merece la pena detenerse un rato a pensar en esto, es porque nos enfrenta al dilema crucial de nuestra crisis civilizatoria: la economía convencional está en guerra con la vida. Cuando va bien, la vida corre peligro, cuando entra en crisis se recrudecen los procesos de desposesión pero es cuando tenemos que aprovechar para respirar. O dicho de otra manera, cuanto peor, mejor. Cuanto de forma más veloz se destruyen y se ponen en riesgo las bases materiales que sostienen la vida, más sanas están las economías."
Perquè podeu llegir tot l'article si us bé de gust:
https://ctxt.es/es/20200302/Politica/31220/coronavirus-decrecimiento-cri...
Seguint el fil d'en Pep i d'en Xavier Posada, sobre les tasques que ens podem proposar
Des de la perspectiva de la doctrina de xoc la idea seria recuperar el relat /hº i contrastar-la amb la que apareix en relació a la crisi, per veure per on grinyola, què falta? què no estem llegint?
Hi ha dades que fins ara no teíem gaire en compte i que podrien ser claus x el dia després.
Són les del compliment dels serveis mínims i les comptetències pròpies locals.
Estirant d'aquets fils (com abastaments d'aigua i sanejament, o equipaments bàscis, o serveis socials, enllumenats o qualitat de les aigues, o altres més peluts com l'habitatge de protecció etc.
Sabem que bona part de la demarcació no compleix les legislacions de serveis mínims locals, especialment en temes estratègics com sanejament, habitatge, servfeis socials
es podrien establir propers objectius estratègics i activitats econòmiques diferents, almenys d'urgència, per remprendre activitats econòmiques durant l'impàs que hi haurà ¿?
Sí, per la perspectiva de la doctrina de xoc aquests dies cal seguir CXT
abraçades, Maria h
Bon dia companys,
Gràcies a tots els que heu compartit articles, informes, ens ajuda molt comptar amb aquest espai, sobretot en moments com l'actual. Molt d'acord en tot el que heu anat dient fins ara, amb alguns hem parlat aquests dies de com hauriem de repensar el rol dels observatoris, i pels comentaris que he llegit estem tots força aliniats. Probablement començarem, si no ho hem fet ja, a rebre peticions de dades relacionades amb la situació actual i l'impacte que tindrà social i econòmicament.
Dimecres, jo també vaig demanar a l'observatori del treball les dades dels ERTO's per municipi i per CCAE, a dia d'avui no tinc resposta, però veien l'interès que tots tenim i que som alguns que ja hem demanat les dades proposo que fem una petició conjunta com a xarxa. Què me'n dieu ? Ho veus viable, Pep ?
Cuideu-vos i molta força !
Hola col.legues,
Sí, és clar, si la XODEL pot interlocutar d'urgència, que ho faci, vers l'obetenció de les dades que siguin de màxim interès en aquests moments. De tota manera, ens sembla que l'Observatori de la Generalitat està també saturat. Si algú abans consegueix les dades d'ERTOs, si us plau, que ho comuniqui. (En el cas de Terrassa la demanda sembla que és gran, atesa la reacció de la patronal CECOT posant a disposició dels seus socis una oficina ad-hoc).
Salut! Xaier
Bon dia a tothom.
Totalment d'acord amb tot.....fil, arguments, articles i demanda conjunta. Només un però. Tenint en compte el comentari d'en Roger, se'ns presenta una tasca complicada per aconseguir aquesta informació. Quan comencen amb què el sistema no està preparat, l'explotació no està feta, etc....és entrar en un forat negre. Entenc però, que la pressió s'haurà de fer i, de fet, s'ha de fer ja. Potser caldrà una pressió a escala institucional.
Una abraçada i cuideu-vos.
Interessantíssim article de l'insigne geògraf David Harvey sobre l'impacte de la crisi sanitària actual sobre el capitalisme. D'obligada lectura: https://ctxt.es/es/20200302/Politica/31496/coronavirus-anticapitalismo-neoliberalismo-medidas-covid19-david-harvey-jacobin.htm
Gràcies Maria Herrero!