El passat 5 d’abril celebràrem el 20è aniversari de la creació de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST). No fou el primer en constituir-se, però ha estat el que ha mantingut un desenvolupament més regular i continuat en el temps. Inicià la seva activitat el 1994 amb l’organització d'un sistema d’informació socioeconòmica de la ciutat (que volia ser integrat i permanent sobre tots els factors que incideixen sobre el desenvolupament) i presentà les seves primeres explotacions en un informe general sobre El mercat de treball de Terrassa (1994-95), al que succeí l’estudi sobre La mesura de l’exclusió [3] (1995), que s’endinsava en un primer assaig sobre els termes a través dels quals es pot mesurar la qualitat de vida d’una ciutat mitjana. Així, per tant, té una clara vocació de recolzament a la presa de decisió en polítiques públiques i als processos locals de planificació estratègica.
Durant aquests anys han col·laborat en les tasques de l’OESST fins a 34 tècnics (inclosos becaris de postgrau i estudiants en pràctiques) i 6 administratius, així com 4 peols, i l’assistència tècnica de 26 consultores especialitzades.
A banda de l’organització del Sistema d’Informació Socioeconòmica de Terrassa, ha elaborat 18 Anuaris Estadístics [4], 16 Informes de Conjuntura [5] i al voltant de 270 estudis i informes [6] de caràcter socioeconòmic; ha resolt més de 6.000 consultes diverses, a membres de la corporació o a ciutadans en general; ha organitzat 1 Sistema de vigilància tecnològica amb informació sobre unes 1.000 empreses de l’àrea de Terrassa; 1 Fons documental [7], amb més de 5.000 volums referenciats sobre promoció econòmica i social; ha participat en programes de R+D (Pla de Recerca de Catalunya), un d’ells promogut pel propi OESST; i ha desplegat des de l’inici la pàgina de Terrassa en Xifres [8], i, entre d’altres dispositius web, el Portal-SIG dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa. [9]
Ha estat un dels observatoris que inicialment promogueren la generació de la Xarxa d’Observatoris [10] (més tard XODEL), adoptada finalment per l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona.
Ha estat distingit dues vegades, com a bona pràctica pel Banc de Bones Pràctiques [11] de la Diputació de Barcelona, com a OESST i com a membre del projecte de la Xarxa El Perfil de la Ciutat [12], de la qual n’ha estat també un dels promotors.
Enllaços:
[1] https://xodel.diba.cat/
[2] https://xodel.diba.cat/members/xaviermunyoz
[3] http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/mostra.php?go=ZG9jPWVzdHVkaXMvMTk5NW1lc3VyYWV4Y2x1c2lv
[4] http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/xifres.php?p=anuaris
[5] http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/xifres.php?p=ic
[6] http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/oesst-estudis.php
[7] http://www.fonsfoment.net/
[8] http://www.terrassa.cat/xifres
[9] http://www.terrassa.cat/poligons
[10] http://www.diba.cat/web/promoeco/xodel/default
[11] http://www.bbp.cat/ficha_completa_diba.php?su_idioma=&on=fora
[12] http://www.perfilciutat.net/
[13] https://xodel.diba.cat/node/256