VINT-I-CINC ANYS OBSERVANT TERRASSA

De 1994 ençà, la població de Terrassa ha crescut un 37% (gairebé un saldo de 60.000 residents més). Seguint una proporció semblant ha augmentat el nombre de persones assalariades, i més d’un 21% les que estan cercant feina, malgrat la taxa d’atur és ara més de 4 punts més baixa que la que se xifrava per a la primavera de 1994. Hi ha a Terrassa 5.782 empreses amb personal assalariat, gairebé un 10% més de les que hi havia al finalitzar el 1994, i l’autocontenció del municipi (en relació a la mobilitat quotidiana residència-treball), malgrat s’ha reduït en més de 10 punts segueix essent una de les més altes de la RMB (51,47%), xifrant també la taxa d’autosuficiència més alta (superior al 70%) entre els municipis que descriuen sistemes urbans significats. En 25 anys, el parc mòbil terrassenc gairebé s’ha duplicat i el consum d’electricitat d’ús domèstic ha augmentar més d’un 65%... Totes aquestes dades les podem contrastar emprant les sèries que, any rere any, durant els darrers 25, s’han anat conservant en el sistema d’informació que, des de la seva creació el 5 d’abril de 1994, ha anat xifrant l’Observatori Econòmic i Social de Terrassa (OESST), després, a partir de 2003, dit també “de la Sostenibilitat”, i ara, des de març de 1998, transformat en el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat [3].

La necessitat, manifestada en el decurs dels treballs del Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa [4], de disposar d'un òrgan de gestió del coneixement, clau per a la presa de decisió, impulsà, ja a mitjans 1993, el disseny i implementació d'una unitat operativa permanent dins el holding municipal, que s'hauria d'encarregar de la construcció i de la gestió d'un sistema d'informació sobre l'evolució de la ciutat i del seu context. I això es feia tenint en consideració que la informació i el coneixement sobre el territori és una peça clau per a la implantació d'un sistema de planificació estratègica; això es, un sistema intel·ligent de gestió del desenvolupament econòmic i social, basat en un dispositiu permanent d'observació del territori i de l'efecte de les polítiques públiques sobre aquest, que havia de proveir informació significativa, plural, suficient i actualitzada i, conseqüentment, permanent del què passava en el territori.

Amb posterioritat, després d’assolir un alt grau de coneixement sobre la informació quantitativa de la ciutat i la publicació de la punta del iceberg de la base de dades en forma de l’Anuari Estadístic de Terrassa [5], i també l’explotació de les dades socioeconòmiques conformant informes diversos sobre l’evolució de l’estructura econòmica i el mercat de treball, el servei s’ha anat va decantant mica en mica per l’anàlisi de la informació, desenvolupant l’Informe de Conjuntura [6] i els estudis sectorials [7] que incorporaven, a més, informació significativa de caràcter qualitatiu, per determinar diagnosis territorials prèvies a la definició de plans i programes estratègics i també sistemes de seguiment de polítiques, fins a executar avaluacions d’actuacions municipals. En els últims anys és de destacar la incursió en la determinació metodològica i la redacció d’estudis d’impacte sobre accions municipals en l’espai públic, en l’estudi de l’evolució i la projecció demogràfica [8] i en el plantejament i execució d’enquestes d’opinió i -a remarcar molt especialment- del primer baròmetre de ciutat [9].

25 anys es xifra rodona que es diu molt de pressa, però que per si ja conta molt: en aquest quart de segle, han passat pel servei 36 tècnics superiors, entre geògrafs, economistes, historiadors, antropòlegs, sociòlegs i informàtics, en general amb un clar component generalista pel que fa a l’abordatge d’anàlisis urbanes i territorials, que han ajudat a perfilar el caràcter que ara té el Servei, i que, a més, ha "fet escola”: alguns d’aquells col·laboradors ara són tècnics responsables d’altres observatoris o serveis municipals, són personal de suport a la recerca a departaments universitaris o d'empreses de consultoria, o formen part important d’equips d’anàlisi socioeconòmica d’altres administracions. Part del proveïment del personal tècnic s’ha originat en els diferents convenis de cooperació que s’han subscrit amb centres de recerca universitària, molt especialment en els seus inicis amb el Centre d’Estudis Demogràfics [10] de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia [11] i amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat [12] del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. També cal mencionar el recolzament professional del personal administratiu, fins a 7 persones, que ajudaren molt notablement a la formalització i cura de les bases de dades i en especial de l’ingent fons documental [13] i del suport als diferents processos de treball de camp.

El Servei també s’ha endinsat en la col·laboració en projectes educatius, ja sigui en l’acolliment d’estudiants en pràctiques, ja sigui en el suport a projectes pedagògics innovadors, com el desenvolupament de l’enquesta anual de l’INS Santa Eulàlia [14], promoguda pel seu departament de matemàtiques, mitjançant la qual a la vegada els alumnes participaven en un exercici pràctic de recollida d’informació sobre el terreny, a la vegada s’incidia en el seu contacte amb el medi urbà, i alhora brindaven a la ciutat coneixement valuós sobre aspectes d’interès públic, tractant aspectes com ara la satisfacció dels ciutadans, la imatge de la ciutat, itineraris i llocs de trobada ciutadana la participació en les festes populars o la dedicació a les activitats de lleure i esport.

El Servei també ha estat supervisor d’assistències tècniques externes contractades per a l’execució de determinades actuacions dins processos d’anàlisi socioeconòmica, en les que ha calgut personal expert de diferents matèries, ja sigui en el desenvolupament de treball de camp d’enquestes, ja sigui en l’assessorament o acompanyament de recursos específics.

En 25 anys el servei ha creat coneixement sobre la ciutat, a base del manteniment d’un sistema d’informació que integra tota la informació estadística existent sobre Terrassa i el seu sistema urbà, però també generant-ne de nou i transferint-lo. En el seu catàleg, hi consta l’elaboració de més de 500 publicacions: a banda dels 23 Anuaris Estadístics de Terrassa [5] publicats i dels 21 Informes de Conjuntura [6] i dels 11 sobre Indicadors de Sostenibilitat [15], ha arribat a elaborar 240 informes sobre l’estructura econòmica i el mercat de treball local, així com d’altres 136 estudis de fons (sobre sectors econòmics, sobre aspectes socials o sobre recursos a la producció, polígons industrials, vigilància tecnològica, avaluacions, estudis d’impacte d’accions públiques, etc), una vintena de documents sobre l’evolució i projecció demogràfica, 45 articles d’anàlisi socioeconòmica i ponències metodològiques, així com 6 enquestes específiques i baròmetres d’opinió. Tot aquest coneixement s’ha anat plasmant en un portal específic de xifres en el web corporatiu de l’Ajuntament. A això s’hi ha d’afegir la tasca d’assessorament sobre fonts i metodologies d’informació que s’han brindat com a resposta a consultes ciutadanes o d’altres serveis municipals, tant del holding de l’Ajuntament de Terrassa com d’altres municipis; la participació activa en xarxes tècniques, fins i tot essent fundadors d’algunes d’elles (Xarxa dels Observatoris per al Desenvolupament Econòmic Local XODEL [1], xarxa El Perfil de la Ciutat [16], LifeProfiles, Observatorio de la Sostenibilidad [17], etc).

El Servei manté objectius principals que es van plasmar en la seva primera definició: (1) administrar, desenvolupar i interpretar, de forma permanent, un sistema integrat d’informació sobre Terrassa i la seva àrea d’influència, que permet el seu posicionament; (2) contribuir a la definició d’estratègies de desenvolupament coherents i factibles i fomentar les accions de suport a les estructures econòmiques locals; i (3) afavorir la reflexió i a l’acció de les col·lectivitats locals i dels agents econòmics i socials amb la finalitat d’obtenir el màxim concert possible en la definició de polítiques públiques locals; a la que se li va afegir (4) la d’avaluar els resultats i l’impacte de les polítiques públiques locals i proposar mesures per a l’aplicació dels resultats de l’avaluació. Però també n’ha incorporat de noves, enfocades principalment a (5) la generació de noves dades per mitjà de noves metodologies d’escolta activa a la ciutadania i de captació d’informació per mitjà de nous mètodes i accés a noves fonts interactives, i també a (6) la formació i a l’assessorament tècnic dels altres serveis municipals (transferència de coneixement), en les matèries pròpies de la captació, el tractament, l’explotació i la comunicació de la informació socioeconòmica.

En aquests 25 anys, el Servei ha rebut sengles reconeixements: d’una banda, la inclusió a partir de 1997 de l’Anuari Estadístic de Terrassa en el Pla Estadístic de Catalunya [18], que suposa la consideració del seu contingut com a catàleg de l’estadística oficial per al municipi; d’una altra el reconeixement del Banc de Bones Pàctiques [19] (Diputació de Barcelona, FMC i Fundació Carles Pi Sunyer) per la constitució de la  Xarxa El Perfil de la Ciutat [16] (2010), pel funcionament exemplar del propi l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (2011) i també per la participació activa en el procés estratègic Àgora Terrassa [20] (2017), i finalment la concessió d’un UE-URBACT Award [21] compartit pel projecte The Profile of the City. Measuring quality of life & sustainability of medium sized cities (2017). A més de 2002 fins a 2013 va gaudir d’una certificació ISO 9001 per a tots els seus processos.

En l’actualitat i des de 2016, el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat [22], incardinat dins l’estructura del Gabinet d’Alcaldia, es troba ubicat a la planta baixa de l’edifici noble de l’Ajuntament de Terrassa, al Raval de Montserrat núm. 14, i disposa d’un equip estable de tres tècnics superiors. Es pot accedir a  la producció i a les dades generals del Servei per mitjà del seu portal. [22]